Page images
PDF
EPUB

BRINDES

DE MENEGHIN A L'OSTARIA

PER L'ENTRADA IN MILAN

DE SOVA S. C. MAJSTAA I. R. A. FRANZESCHI,

IN COMPAGNIA DE SOVA MIEE

L'IMPERATRIZ MARIA LUISA.

AL LETTORE.

Questo componimento, unico esempio di poesia ditirambica nel nostro dialetto, vide già la luce in Milano coi tipi del Pirotta nel dicembre del 1815. Crediamo bene di avvertire che sotto all' allegoria de' diversi vini de' quali è fatta parola in questo Brindisi s' adombrano i più distinti fra i nostri concittadini i cui poderi primeggiano in que' luoghi ove raccolgonsi i vini medesimi.

Alto allon, trinche vain, trinche vain!
Portee scià mezz e zain -e peston,
Trinche vain, trinche vain, presty allon!
Mi denanz de mia trippa voller

D'ogni sort de caraff, de biccier,
Mi voller metter surba in vassell
E vodara cantina a Perell!

[ocr errors]

Ah che bev! Ah che bev che vuj fà

[merged small][merged small][ocr errors]

Vuj scarpamm,

[ocr errors]

vuj s'cioppà,

[ocr errors]

Sgarbellamm-col cantà,

Col fa evviva

Al gran metter che 'rivą,

Al Patron, car carasc, bon patron,
Ch' el,
1ven scià con la brocca d'oliva,
Senza ruzz, nè sparad, nè baccan,
A proyed ai besogn de Milan. nd.

Alto allon, trinche vain, trinche vain!
Portee scia mezz e zain➡zes.

epeston, Trinche vain,, trinche vain, prest, allon!

Se i speranz de la pas ses agn fa

M' han faa bev a sto post tanto vin
De fa corr di barchitt, di molin,
Tanto mej l'è incœu el dì den boffa,
De sponga,

De suga, De nega,

.0

Che la pas no la manca- l'è franca,
Che l'è chì, che la pò pu scappà.

Alto donch, trinche vain, scià del via! Ch' el mé stomegh l'è secch come on ciod; Scia on martin

De Buscaa, ch' el vuj god

Con savor

a

In onor del patron!
Quest l'è bon !

Cara, cara, che fior

De bobô che l'è quest! Oh che gust! Glô, glô, glô

Benedetta la terra

De Buscaa, di contorna de Bust,
Che ve staga lontana la guerra,
Che i tempest, i stravent, la scighera
Vaghen tucc a pestass in brughera.
Viva semper quell patron

Che manten

grass el terren Ch' el sa spend in piantagion E in repar quell che conven. Che è giust cont i pajsan, Che in del spend el va corriv Che ai fattor el ligadi man ning (Ch'el sa viv e lassà viv! Viva semper quell patron yola Chenya, ved e che proved, Che sa cred ai relazion

Quello ch'el cred de podè cred! Ogni sces a on patron su sto taj La deventa ona vigna pientada, Sgrazzononn d' ugonona inscì fada, De stantà col stanghett a portaj.

A on patron de sta sort tucci ugh
Ghe fan vin, ghe van tucc in cantina:
Nissun grippa, nissun fa pacciugh,
Hin inutel i ciav su la spina.

Donch glô, glô- Viva viva el resgiô
Gloria e onor di Lombard, di Todesch,
Donch glô, glô - Viva viva Franzesch!
L'è Franzesch quell patron- tanto bon,
Tucc el san, el san tucc che l'è lu
Quell patron caregh ras de vertù,
Ch'el ven scià senza ruzz nè baccan
A proved ai besogn de Milan!.
Ohe baroni,

Brugnoni,
Slandroni!
Pientamm chì

Giuradi!

De par mi

[blocks in formation]

Pas, pas, pas-che l'è chì lu el bombas. Canegraa del Modron?... Sanguanon!

[ocr errors]

Pas, pas, pas

Hoo fallaai mee brugnon.

« PreviousContinue »