Domine in bona voluntate tua Jerusalem Ghe gionti sto sciloster Se rivi a liberammen. On olter anca mi... Et clamor noster Ad te perveniat nunc et semper, amen. Denanz l'altar maggior, E preghi nost Signor e ciappi post Che in del mè dì tremend del bulardee El daga a trà puttost Al dolor de chi paga i spes di esequí, Che a quij che canta de sta sort de requi. In mort del consejer de stat In d'on secol che asquas tucc i poetta De vestimm a la moda, perchè sont Mai pu resguard, rossor, vergogna a mont! Juttem a cuntà su el brutt sogn che hoo far. Comenza in prima' a spacciugà el pennell In la seggia del negher, e picciura La ca in dove sont staa cont el cervell. La cà la gh' ha ona porta scura scura Fada a bocca de dragh con tant de dent E sui dent gh'è ona riga de scricciura Che la dis: Pover lu quell che va dent! Su la porta on lecchee cont i pee d'occa El fa lum ai paroll coi torc de vent. Me senti i sgrisor pesg de quand el fiocca A pensà come el dragh tirand el fiaa El m'ha sorbii de pianta dent in bocca. Lì in d' ona crenna d'on dentasc oggiaa Me sont trovaa sbattuu e mes'ciaa su insemma A ona missœulta d'anem condannaa. Invers la gora, dove la fa on' emma Coi forchitt in di sgriff el gh'è on fregott Chi ela mò costee che ven de dent Sonand i castegnoeur e sgiaccand fort Tricche tracch i pee biott sul paviment ? Chi l'è?... l'è nient olter che la Mort, E la ven gloriosa e stracontenta A fagh a Belzebù sto bell rapport. Vedet, la dis, sta ranza sanguanenta? Quest l'è on colp ch'hoo faa adess: rid, Belzebù; T'hoo mazzaa on omm ch'el reffen minga in trenL'eva on omm pien de meret e vertù, (ta. E giust perchè el guastava el to mestee Zaccheta! hoo stimaa ben de tajall sù. Allora re Bargniff el solta in pee, El ghe tra i brasc al coll, e el dis: Oh cara, Viva tì, viva i medegh e i speziee! Ma sta gioja del mond, sta perla rara Se pò savè chi l'è? el repia el re: E lee la ghe respond: Sì, l'è Bovara. A sto nom Belzebù el torna a tasè, El scrolla dò o tre voeult el sò mazzucch E pœù el dis, sospirand: Gh' hoo despiase." La Mort la resta li come de stucch, Ma pœù dopo con rabbia la ghe dis: Spieghem on poo sto enimma, o re tarlucch. N' evel forsi Bovara on to nemis? N'evel forsi el papà di bisognos, Largh de coeur e de man, senza vernis? N'evel forsi el modell de tuce i spos, L'esempi di parent e di tutor, L'amis ver de l'amis, l'omm vertuos? No l'eva forsi el magistraa d' onor Chel se drovava senza fin segond Tant a prò del pitocch come del scior? ** Ma per Tutt va ben, Belzebù allora el respond, Chè vedend di vertù strasordenari Hoo schivaa el colp col vessem dessedaa. Epitaffi per on can d' ona sciura marchesa. in la grassa Chì gh'è on can che l'è mort negaa Al sur ingegnee Giusepp Maur in resposta a ona soa lettera che descriv la tempesta che gh' ha portaa via la vendembia de Suell. A Caravagg gh'è staa on cert talenton Che perchè la tempesta La gh'eva sassinaa tucc i melon El s'è casciaa in la testa On'oltra staa de metti tucc in sgrazza. Senti mò che a Suell Anch i sgrazz hin andaa a fass bolgirà: A ogni sgrazza mettigh el sò cappell. |