Page images
PDF
EPUB

Domine in bona voluntate tua
Voeurel mò dì- Ut ædificentur muri
Ghel giuri... Vedaremın

Jerusalem

Ghe gionti sto sciloster

Se rivi a liberammen.

On olter anca mi... Et clamor noster

Ad te perveniat nunc et semper, amen.
Me volzi allora in pee.
Stuff e sagg de sta scenna,

Denanz l'altar maggior,

E preghi nost Signor

e ciappi post

Che in del mè dì tremend del bulardee

El daga a trà puttost

Al dolor de chi paga i spes di esequí,

Che a quij che canta de sta sort de requi.

In mort del consejer de stat
cavalier Stanislao Bovara.

In d'on secol che asquas tucc i poetta
Se la caven coi sogn e coi vision,
Domà mi dovaroo stà a la stacchetta?
Domà mi dovaroo avè suddizion

De vestimm a la moda, perchè sont
On poetta baloss e buseccon?

Mai pu resguard, rossor, vergogna a mont!
L'è mè el vestii, nissun me l'ha imprestaa;
Chi ha d'avè vegna a scoud, i pioldi hin pront.
Musa, che te m'ee vist indormentaa
A saltà per el lecc come on usell,

Juttem a cuntà su el brutt sogn che hoo far.

Comenza in prima' a spacciugà el pennell In la seggia del negher, e picciura

La ca in dove sont staa cont el cervell.

La cà la gh' ha ona porta scura scura Fada a bocca de dragh con tant de dent E sui dent gh'è ona riga de scricciura

[ocr errors]

Che la dis: Pover lu quell che va dent! Su la porta on lecchee cont i pee d'occa El fa lum ai paroll coi torc de vent.

Me senti i sgrisor pesg de quand el fiocca A pensà come el dragh tirand el fiaa El m'ha sorbii de pianta dent in bocca.

Lì in d' ona crenna d'on dentasc oggiaa Me sont trovaa sbattuu e mes'ciaa su insemma A ona missœulta d'anem condannaa.

Invers la gora, dove la fa on' emma
L'ugola col canaa che va ai busecch,
Gh'e settaa in trono soa majstaa supremma.
Duu corna, stort sul gust de quij d'on becch
Ghe formen pedestall a la corona ›
Che l'è de ferr coi ragg guzz come stecch.'
Intorna via de la soa persona

Coi forchitt in di sgriff el gh'è on fregott
De ciappitt che fa i mocche che minciona.
Belzebù l'è quell re; i olter rabott
Hin Asmodee, Uriell, Saroth, Boora,
Ur, Moria, Cedon, Oreb, Astarhott,
Tutta canaja istessa sott e sora
Che cascen i anem coi forchitt a mucc
E i sfonden giò a forcad per quella gora.
Mi tormentava come fuss sui gucc,
Specciand la mia infilzada ogni moment,
Quand el re el sbragia, e se quietten tuce..

Chi ela mò costee che ven de dent Sonand i castegnoeur e sgiaccand fort Tricche tracch i pee biott sul paviment ? Chi l'è?... l'è nient olter che la Mort, E la ven gloriosa e stracontenta A fagh a Belzebù sto bell rapport.

Vedet, la dis, sta ranza sanguanenta? Quest l'è on colp ch'hoo faa adess: rid, Belzebù; T'hoo mazzaa on omm ch'el reffen minga in trenL'eva on omm pien de meret e vertù, (ta. E giust perchè el guastava el to mestee Zaccheta! hoo stimaa ben de tajall sù. Allora re Bargniff el solta in pee,

El ghe tra i brasc al coll, e el dis: Oh cara, Viva tì, viva i medegh e i speziee!

Ma sta gioja del mond, sta perla rara Se pò savè chi l'è? el repia el re: E lee la ghe respond: Sì, l'è Bovara. A sto nom Belzebù el torna a tasè, El scrolla dò o tre voeult el sò mazzucch E pœù el dis, sospirand: Gh' hoo despiase." La Mort la resta li come de stucch, Ma pœù dopo con rabbia la ghe dis: Spieghem on poo sto enimma, o re tarlucch. N' evel forsi Bovara on to nemis? N'evel forsi el papà di bisognos, Largh de coeur e de man, senza vernis? N'evel forsi el modell de tuce i spos, L'esempi di parent e di tutor, L'amis ver de l'amis, l'omm vertuos? No l'eva forsi el magistraa d' onor Chel se drovava senza fin segond Tant a prò del pitocch come del scior?

**

Ma per

Tutt va ben, Belzebù allora el respond,
mi foo el mè cunt per la mia vista
Che l'eva mej ch' el fuss restaa anmò al mond,
Chè fin ch'el stava là, tanc gabolista,
Becch, avar, leccacuu, biassarosari
Vegneven de galopp su la mia lista,

Chè vedend di vertù strasordenari
Sta gent invidiosa per natura,
La crepava pu prest de l'ordenari:
Adess mò ridaran senza mesura
E guariran fors' auca in st' occasion
Quij ch' even giamò mezz in sepoltura.
Sentend a di la Mort de sti reson,
Hoo vist, la sclama; per dà gust a ti
De chì inanz copparco domà i mincion.
E giust in quella la se volta a mì
Moland la ranza contra el dent oggiaa:
Per fortuna che a furia de sgari

Hoo schivaa el colp col vessem dessedaa.

Epitaffi

per on can d' ona sciura marchesa.

in la

grassa

Chì gh'è on can che l'è mort negaa
A furia de paccià di bon boccon:
Poveritt, che passee, tegniv de bon,
Che de sto maa no vee mai pu su l'assa

Al sur ingegnee Giusepp Maur

in resposta a ona soa lettera che descriv la tempesta che gh' ha portaa via la vendembia de Suell.

A Caravagg gh'è staa on cert talenton Che perchè la tempesta

La gh'eva sassinaa tucc i melon
Senza lassaghen razza,

El s'è casciaa in la testa

On'oltra staa de metti tucc in sgrazza.

Senti mò che a Suell

Anch i sgrazz hin andaa a fass bolgirà:
Savii coss' bii de fà?

A ogni sgrazza mettigh el sò cappell.

« PreviousContinue »