Page images
PDF
EPUB

Pan' primus calamos cerâ conjungere plures
Instituit; Pan curat oves oviumque magistros.
Nec te pœniteat calamo trivisse labellum;

Hæc eadem ut sciret, quid non faciebat Amyntas??
Est mihi disparibus septem compacta cicutis3
Fistula, Damœtas dono mihi quam dedit olim,

Et dixit moriens : « Te nunc habet ista secundum. >>
Dixit Damætas; invidit stultus Amyntas.
Præterea duo, nec tutâ mihi valle reperti,
Capreoli', sparsis etiam nunc pellibus albo,
Bina die siccant ovis ubera; quos tibi servo.
Jampridem a me illos abducere Thestylis orat",
Et faciet, quoniam sordent tibi munera nostra1o.

Huc ades, o formose puer : tibi lilia plenis 11
Ecce ferunt Nymphæ calathis; tibi candida Naïs 12,
Pallentes violas et summa papavera 13 carpens,
Narcissum et florem jungit beneolentis anethi11;
Tum, casiâ atque aliis intexens suavibus herbis,
Mollia luteolâ pingit 16 vaccinia calthâ17.
Ipse ego cana legam tenerâ lanugine 18 mala,

13

[blocks in formation]

35

40

45

50

stra. Haces ascos de mis dones. 11. Tibi lilia plenis. Mira que las ninfas te ofrecen azafates llenos de flores.

12. Nais. Una ninfa de las que presiden á las fuentes.

13. Summa papavere. La flor de las amapolas.

14. Anethi. Del eneldo, planta muy semejante al hinojo.

15. Tum casid.Tambien te compone un ramillete de jacintos, de manzanilla, de romero, y otras flores olorosas. Casia. Romero, ó espliego.

16. Vaccinia. Jacintos.

17. Luteold calthâ. Manzanilla.

18. Cana mala tenerd lanugine. Melocotones, ó membrillos.

Castaneasque nuces', mea quas Amaryllis amabat:
Addam cerea pruna2; et honos erit huic quoquè pomo :
Et vos, o lauri, carpam, et te, proxima myrte;
Sic positæ quoniam suaves miscetis odores.

Rusticus es, Corydon, nec munera curat Alexis;
Nec, si muneribus certes, concedat lolas".

Eheu! quid volui misero mihi? floribus Austrum*
Perditus et liquidis immisi fontibus apros*.

55

Quem fugis, ah demens! Habitârunt dî quoquè silvas,
Dardaniusque Paris 7. Pallas quas condidit arces

8

Ipsa colat; nobis placeant ante omnia silvæ.
Torva leæna lupum sequitur; lupus ipse capellam;
Florentem cytisum sequitur lasciva capella;
Te Corydon, o Alexi9; trahit sua quemque voluptas.
Adspice, aratra jugo referunt suspensa juvenci,
Et sol crescentes decedens duplicat umbras 1o;
Me tamen urit amor : quis enim modus adsit amori?
Ah! Corydon, Corydon, quæ te dementia cepit!
Semiputata 11
11 tibi frondosâ vitis in ulmo est.

[blocks in formation]

10

60

65

70

le dió á criar secretamente á unos pastores, queriendo su padre matarle.

8. Pallas. Que nació armada del cerebro de Júpiter, diosa de las artes, inventora de los edificios, y fundadora, segun los Atenienses, del alcázar de Aténas.

9. Te Corydon, o Alex. Coridon va tras de ti, ó Alexis. O Alexi. Hace breve el poeta la o que de suyo es larga, porque se sigue vocal en la dicción inmediata, á imitacion de los Griegos.

10. Duplicat umbras. Hace mayores las sombras.

11. Semiputata, etc. La vid medio podada y el olmo con hojas suelen impedir que maduren los racimos; y así se queja Coridon de su grave descuido.

Quin tu aliquid' saltem potiùs, quorum indiget usus,
Viminibus mollique paras detexere junco?
Invenies alium, si te hic fastidit, Alexin. »

1. Quin tu aliquid, etc. ¡Cuánto mejor es emplear el tiempo en

tejer de mimbres ó de juncos todo lo necesario para el uso del campo!

ECLOGA III.

PALEMON.

ARGUMENTO.

Es una contienda entre dos pastores, Menálcas y Damétas, sobre quién canta mejor. Al principio se dicen recíprocamente algunas injurias, despues se desafian á cantar, proponiendo al vencedor un premio. Palemon es el juez de la disputa. Estos versos se llaman amebeos, cuya ley es, que aquel que habla el segundo diga cosas mayores que el primero, ó á lo menos iguales, so pena de ser vencido.

MENALCAS, DAMOETAS, PALÆMON.

MENALCAS.

1

DIC mihi, Damota, cujum pecus? An Melibai?

DAMOETAS.

Non; verùm Ægonis: nuper mihi tradidit Ægon.

MENALCAS.

Infelix o semper, oves, pecus! ipse Neæram

1. Cujum por cujus. Los antiguos decian cujus, cuja, cujum. 2. Egonis. Pastor, amo de Damétas, y rival de Menálcas.

3. Infelix o semper. Siempre

será infeliz este rebaño; porque su amo es descuidado, y el criado infiel.

4. Oves, pecus. Las ovejas, el rebaño de ovejas.

Dum fovet, ac, ne me sibi præferat illa, veretur,
Hic alienus oves custos bis mulget in horâ ;
Et succus pecori, et lac1 subducitur agnis.

DAMOETAS.

Parciùs ista viris tamen objicienda memento.
Novimus et qui te 2, transversà tuentibus hircis,
Et quo, sed faciles Nymphæ risere, sacello.

MENALCAS.

Tum, credo, quum me arbustum vidêre Myconis
Atque malâ vites incidere falce novellas.

7

DAMOETAS.

Aut hìc ad veteres fagos, quum Daphnidis arcum
Fregisti et calamos; quæ tu, perverse Menalca,
Et, quum vidisti puero donata, dolebas;

Et, si non aliquà9 nocuisses, mortuus esses.

10

MENALCAS.

Quid domini faciant, audent quum talia fures?
Non ego te vidi Damonis, pessime, caprum
Excipere insidiis 1°, multùm latrante Lyciscâ?
Et quum clamarem : « Quò nunc se proripit" ille?
Tityre, coge pecus: » tu post carecta 13 latebas.

1. Et succus pecori, et lac. Obsérvese en este verso que no se elide la i.

2. Novimus et qui te.... Se entiende el verbo corrumperint: bien sabemos quien te ha maleado.

3. Transversà por transversim. Al soslayo, de través.

4. Et quo, sed faciles Nymphæ, etc. Y lo que sucedió en aquella cueva consagrada á las ninfas, las cuales, como son de blanda condicion, no hicieron mas que reirse.

5. Tum credo. Por ironía se aplica á sí lo que habia hecho Damétas.

6. Myconis. Nombre de pastor.

[merged small][ocr errors][merged small][merged small]

7. Atque malá, etc. Y echar á perder con la podadera las nuevas parras.

8. Quæ tu, etc. Esta es la construccion: Quæ quum tu, perverse Menalca, vidisti donata puero, et dolebas, et mortuus esses, si non nocuisses aliquà. 9. Aliquà. Entiéndese tione. De algun modo.

ra

10. Excipere insidiis. Hurtar á escondidas.

11. Quo nunc se proripit. Adonde se mete, adonde se va huyendo.

12. Tityre. Nombre de un zagal de Damon cuyo era el ganado. 13. Post carecta. Detras de los carrizos.

DAMOETAS.

An mihi', cantando victus, non redderet ille
Quem mea carminibus meruisset fistula caprum?
Si nescis, meus ille caper fuit; et mihi Damon
Ipse fatebatur, sed reddere posse negabat.

MENALCAS.

Cantando tu illum 2? aut unquam tibi fistula cerâ
Juncta fuit? Non tu in triviis, indocte, solebas
Stridenti miserum stipulâ disperdere carmen?

3

DAMOETAS.

Vis ergo inter nos quid possit uterque vicissim
Experiamur? Ego hanc vitulam (ne fortè recuses
Bis venit ad mulctram, binos alit ubere fetus)
Depono tu dic' mecum quo pignore certes.

MENALCAS.

8

De grege non ausim quidquam deponere tecum:
Est mihi namque domi pater, est injusta noverca;
Bisque die numerant ambo pecus, alter et hædos.
Verùm, id quod multò tute ipse fatebere majus,
(Insanire libet quoniam tibi) pocula ponam
Fagina, cælatum divini opus Alcimedontis 9.
Lenta quibus 10 torno facili superaddita vitis
Diffusos hederâ vestit pallente corymbos "1.

1. An mihi, etc. Esta es la construccion: An ille victus cantando non redderet mihi caprum, quem mea fistula meruisset carminibus?

2. Cantando tu illum? Suple vicisti. ¿Tú le has ganado á cantar?

3. Stridenti stipula. Al son de una gaita destemplada y ronca.

4. Vicissim. Alternadamente, vez á vez.

5. Experiamur? Probemos, veamos, hagamos prueba.

6. Bis venit ad mulctram, etc.

25

30

35

Dos veces la ordeñan, y da de mamar á dos crias.

7. Tu dic.... Dime tú ahora : ¿qué apuestas?

8. Alter. El padre.

9. Cælatum divini opus Alcimedontis. Labor del divino escultor Alcimedonte; en que este divino artifice echó el resto á sus primores.

10. Lenta quibus, etc. Una parra y una yedra entretejidas, grabadas á cincel, rodean por defuera los vasos.

11.Corymbos.Racimos de yedra.

« PreviousContinue »